Sols (de 2 a 3 anys)
ADAPTACIÓ
El procés d’adaptació és el temps que necessitarà l’infant per acostumar-se a l’escola bressol; un espai que li és completament estrany, amb persones i companys que no coneix, i unes rutines i ritmes diferents de casa.
És del tot aconsellable portar a terme l’adaptació  progressiva: consisteix en evitar al principi, si és possible, llargues estades de l’infant a l’escola. Cada nen/a és únic i cal donar el temps necessari perquè cadascú trobi el seu lloc.
La majoria ploren quan el pare, mare, avis… se’n va. Això és una reacció positiva, no preocupant; aixà expressen que hi estan en desacord, i és bo que ho facin. També hi ha una minoria que no ploren o d’altres que ho expressen més tard.
És molt important que estigueu  segurs i confiats amb l’escola i amb l’educadora del vostre fill/a, si és aixà transmetreu aquests sentiments a l’infant i afavorireu el procés d’adaptació.
L’escola ja posa recursos per facilitar l’adaptació com:
- Al juny reunió informativa de com afrontar i facilitar l’adaptació dels nostres fills o filles.
- entrevistes personals educadora, infant i famÃlia. En aquesta trobada hi estarà present el vostre nen o nena, que tindrà l’oportunitat de jugar i conèixer l’espai, l’educadora…
- Respectem els objectes que el nen o nena, els primer dies, pugui portar de casa a l’escola, ja que fan d’enllaç entre un espai i l’altre.
- Els espais de l’escola estan pensats per acollir els infants en un clima tranquil i acollidor.
- Mantenim un contacte directe i diari amb la famÃlia.
Per part de les famÃlies:
- Cal acomiadar-vos de l’infant, no l’enganyeu, digueu-li que tornareu a buscar-lo.
- Procureu no fer canvis a casa durant aquest perÃode, per exemple, treure el xumet, canviar – lo d’habitació…
COSES QUE PASSEN I CAL SABER.
Les mossegades i les agressions a l’escola bressol.
Tant els petons com les mossegades són conseqüències de les emocions que sentim.
Les mossegades  ens poden semblar no naturals i agressives, però l’infant entre 1 i 3 anys  no és conscient  que fa mal. La majoria de les vegades, aquest comportament es deu a la curiositat natural i a la falta de llenguatge verbal; si fos capaç de dir â€no et puc explicar el que vullâ€, “em fan mal les dents .si pogués fer-ho, segurament ho faria i no mossegaria.
Les agressions infantils que es produeixen a l’escola no són un signe d’agressió personal. El nen/a no planeja les seves accions, no hi té intencionalitat; en aquestes edats és instint.
Les mans i les dents són les primeres eines socials i aprenen a utilitzar-les en funció de què volen aconseguir.
Entenem que no és fà cil acceptar-ho. Una mossegada a la galta o el braç d’un fill/a genera emocions de tot tipus: pena, rà bia, por….és normal i comprensiu.
Sabem que no és fà cil acceptar aquestes situacions quan l’agredit és el nostre fill/a. Us demanem paciència i comprensió tant per l’infant agredit com per a l’infant que agredeix.
Dia a dia les educadores es troben en la difÃcil situació d’explicar a aquell pare o mare…com ha estat la mossegada escandalosa que s’ha marcat  a la cara de l’infant. O bé comentar a uns pares/mares, mig empeses per la pressió dels altres, que el seu fill/a fa uns dies que mossega.
Per això ens agradaria que entenguéssiu que socialitzar-se vol dir estar en contacte amb altres nens i nenes i tenir el risc de rebre una mossegada … però també vol dir saber esperar, tolerar, compartir, afrontar frustracions i desenvolupar els mecanismes emocionals necessaris per sobreviure en el nostre món actual.
CLASSE DELS SOLS
Els infants de 2 a 3 anys ja tenen una certa autonomia, comencen a iniciar-se les activitats en petit grup de forma espontà nia; les relacions entre iguals ja van adquirint forma i poden organitzar-se per aconseguir un mateix objectiu, ja compten amb un company per jugar, compartir un mateix joc…
En quant als hà bits, cada vegada són més autònoms.
La capacitat de concentració és va allargant.
En aquest perÃode l’adquisició del llenguatge es va fent més complexa i amb un enriquiment progressiu del vocabulari.
És capaç de reproduir imaginativament les seves vivències.
A l’escola bressol presentem propostes que potenciïn aquesta curiositat voluntà ria dels infants i escollim diferents materials i activitats per potenciar la seva acció:
- Psicomotricitat.
- Racons de joc.
- Projectes adaptats a la seva curiositat, interessos…
- Contes.
- Música.
- Taller de textures…
- Sortides.
- Activitats amb els avis.
- Tenir cura de l’hort de l’escola.
- Laboratoris de llum i color, textures…
LA ROBA I MATERIAL
És important que el nen/a vagi vestit el més còmode possible, amb roba a la seva mida, sense tirants, fà cil de posar i treure, ja que això li permet moure’s lliurament i l’ajuda en l’aprenentatge de vestir-se sol.
- És convenient no abrigar-lo excessivament.
- El calçat també ha de ser adequat i còmode.
- Si deixeu el cotxet a l’escola, ha d’estar marcat i caldrà signar un document conforme l’escola no se’n fa responsable.
- TOTA LA ROBA que es porti a l’escola ha d’estar marcada amb el nom i cognom. L’escola no es fa responsable de la roba no marcada.
- La roba es dóna per rentar a casa sempre que les educadores ho considerin necessari. Cal tornar-la l’endemà per no quedar sense.
Detallem a continuació la roba i material que considerem necessà ria.
DE 2 A 3 ANYS (SOLS)
- 1 samarreta interior.
- 1 calçotets o calces.
- 1 parell de mitjons.
- 1 conjunt de roba.
- 1 conjunt de roba.
- 1 samarreta vella i gran per fer pintura.
- 5 manyoples de bany.
- 1 tovallola de lavabo.
- 2 bates per l’à pat de dinar.
- 1 pitet per cada à pat diari.
- 1 jaqueta vella per sortir al pati.
- 1 pinta.
- 1 xumet si s’escau (marcat amb una veta).
- 2 tovalloles petites (amb una beta per penjar-les)
- 1 paquet de bolquers, si s’escau.
- 1 paquet de bosses de plà stic 25×30.
- 1 motxilla.
- 1 got (de plà stic que no es trenqui).
- 2 capses de mocadors de paper.
- 2 fotos de carnet.
- 1 foto familiar.
ORIENTACIONS SANITÀRIES.
ACORDS PRESOS SOTA SUPERVISIÓ MÈDICA.
Aspectes de salut.
És imprescindible que, al moment de portar un nen/a a l’escola bressol, tingui un control pedià tric correcte.
Per poder matricular el nen/a, s’ha d’entregar un informe del seu pediatre/a on consti l’estat de salut, desenvolupament i vacunació (cada curs escolar s’haurà de renovar).
A la nostra escola és obligatori portar les vacunes que marca el calendari.
L’objectiu d’aquestes orientacions és augmentar la immunitat infantil i protegir els nens/es contra malalties serioses i de transmissió per a les quals hi ha vacunes.
Malalties i medicació.
Els nens/es petits posseeixen un sistema immunitari encara reduït, que els fa molt susceptibles a infeccions; tots sabem que, a aquesta edat, emmalalteixen més sovint que quan són grans.
Quan a l’escola bressol hi arriba un nen/a malalt exposa als altres al perill de contagi. L’escola no té les condicions adequades per resoldre la situació de malaltia. Per ambdues raons convé que cap malalt no entri a l’escola.
Per tal que això pugui ser realitat, és necessari que tots els pares/mares tingueu prevista, a l’hora de matricular el nen/a, una solució per als dies que el vostre fill/a es posi malalt/a (avis, cangurs, veïns…).
ADVERTIMENT GENERAL
No es donarà el nen/a a cap persona desconeguda per les educadores. Si les persones habituals no poden recollir-lo cal que els pares avisin o bé la persona que vingui haurà de presentar el DNI del pare o de la mare.
L’escola, a l’inici de curs,  farà arribar a cada famÃlia el calendari dels dies que l’escola romandrà tancada, a part dels dies festius. Alhora que també es lliuraran els menús del curs.
Recordeu que no s’accepten baixes ni reduccions de mensualitat el mes de juliol.
Pels descomptes cal que el nen/a no hagi fet l’à pat durant tres dies seguits dins del mateix mes (cada 3 dies).